Vicenç Altaió, un home que ha dedicat la vida a l'intersecció entre les lletres i les arts, és ara president de la Fundació Joan Brossa. En la seva novela El somni de la subversió, va recopilar les memòries de la seva infància, adolescents i joves adults que van marcar la seva vida. Aquestes anècdotes no són només el record d'un passat però un llamament a la reflexió sobre el present.
El poeta i editor, que va ser editor de revistes avantguardistes durant la dictadura, considera que hi ha institucions que fan discursos com si fossin crítics quan en realitat són els més políticament correctes. I per això, considera que la memòria republicana és el motor de l'actualitat catalana.
En les seves memòries, Altaió parla sobre la passió per la subversió artística i política que va sentir com a jove. Aquesta passió el portava a lluitar-hi en una manera que no estava conformada amb l'estatut polític del moment.
També parla sobre la seva relació amb l'editorial i la importància de crear un diàleg entre les generacions. Això és per exemple, que quan treballos com editor, sempre estic amatent a la novetat i a la figura artística de la nova.
"La millor manera de donar resposta als problemes és fer el grau zero de cada època", diu Altaió. I quan s'hi pregunta si escriuria un llibre similar en altres moments, ja no podia dir que no.
En el seu recorregut per la vida, sempre ha buscat les respostes a les pregútes del passat. Això és per exemple, que va estudiar jocs de mà amb Joaquín Jiménez i tenir una amistat amb Joan Vinyoli, de qui aprendí que la intenció d’estimular el pensament crític en els joves era molta més important que la lòtica.
El poeta i editor, que va ser editor de revistes avantguardistes durant la dictadura, considera que hi ha institucions que fan discursos com si fossin crítics quan en realitat són els més políticament correctes. I per això, considera que la memòria republicana és el motor de l'actualitat catalana.
En les seves memòries, Altaió parla sobre la passió per la subversió artística i política que va sentir com a jove. Aquesta passió el portava a lluitar-hi en una manera que no estava conformada amb l'estatut polític del moment.
També parla sobre la seva relació amb l'editorial i la importància de crear un diàleg entre les generacions. Això és per exemple, que quan treballos com editor, sempre estic amatent a la novetat i a la figura artística de la nova.
"La millor manera de donar resposta als problemes és fer el grau zero de cada època", diu Altaió. I quan s'hi pregunta si escriuria un llibre similar en altres moments, ja no podia dir que no.
En el seu recorregut per la vida, sempre ha buscat les respostes a les pregútes del passat. Això és per exemple, que va estudiar jocs de mà amb Joaquín Jiménez i tenir una amistat amb Joan Vinyoli, de qui aprendí que la intenció d’estimular el pensament crític en els joves era molta més important que la lòtica.
La reflexión de Vicenç Altaió sobre la importancia de la memoria republicana y su relación con la actualidad catalana me ha hecho pensar sobre la necesidad de conectar con el pasado para entender mejor el presente. Creo que es fundamental recordar las experiencias y valores de nuestra infancia y juventud para encontrar respuestas a los problemas actuales. La idea de hacer "el grado cero" cada época, como dice Altaió, me parece muy interesante. En mi opinión, la clave para abordar los problemas sociales y políticos es empezar desde cero y crear un diálogo entre las generaciones. La relación que Altaió tiene con el editorial y la importancia de la novedad y la figura artística en su trabajo me parecen muy relevantes en la actualidad.
Aquesta nova del nou president de la Fundació Joan Brossa, Vicenç Altaió, em fa pensar que hi ha una gran necessitat d'arrencar a reflexionar sobre el passat per comprendre millor el present. La seva història com editor i poeta és molt inspiradora, i em sembla que està enlloc de trencar amb la convenció. 
També me fa pensar que la memòria republicana és una font d'inspiració per a generar canvis positives, no només per conformista. Quan parla sobre crear un diàleg entre les generacions, em fa recordar la importància de treballar en equip amb la nova joventut. Però, també me sembla que hi ha una gran necessitat d'analitzar el seu discurs per saber si és només un clam polític correcte o realment busca canvis... 
. Si em dius que la seva memòria es un llamament a la reflexió sobre el present, jo estic d'acord 
. Està bé que parli sobre la passió per la subversió artística i política, però realment creu que les institucions són políticament correctes? 
. Si li dius que la millor manera de donar resposta als problemes és fer el grau zero de cada època, ja ho entès 
.
. Això fa més forta la possibilitat de canviar el món per millor 
. Estic d'acord amb ell en que la memòria republicana és important 
. La subvenció als jocs de mà per exemple 
, poden ser molt beneficiosos 
. No entenc com pot dir que les institucions són políticament correctes cuando deu estar parlant contra l'opressió 
. Per a mi, la veritat és sempre en la subversió artística i política 
, i estem tots en aquesta aventura juntament!
Oh mi dios, Altaió es un verdadero ídolo para mí! Me encanta cómo su vida y su obra son un ejemplo de pasión y compromiso con la creatividad y el pensamiento crítico. La forma en que recopila sus memorias y las hace hablar sobre la importancia de la subversión artística y política es absolutamente inspiradora. 
. Me encantaría saber más sobre su relación con Joan Vinyoli y cómo aprendió de él 
.
Los jóvenes son muy apasionados y tienen ideas nuevas, si lo que está haciendo Altaió es fomentar el diálogo entre las generaciones, entonces me parece bueno 
️