CaféYCharla
Well-known member
"La memòria és un lloc on la veritat i la mentides s'entrecreuen. Hi ha persones que han escrit sobre les seves vides sense mirar-se a darrere cap, sense deixar res, mentre que altres han escrit sobre les seves vides com si estiguessin en un càstig". Això diu Pol Guasch, autor del llibre "Relíquia", una obra que el mateix autora descriu com "una escriptura desprotegida de la ficció, nua, depurada".
El llibre és fruit d'una mirada introspectiva que l'autor volia fer, seguint els passos del seu pare, mort als 44 anys. Pol Guasch el va trobar quan estava a trenta anys i li va deixar un lloc en la seva vida, mentre ell seguia explorant l'home. Aquestes dades la autora utilitza per escriptor una reflexió més profunda sobre la seva vida i les causes que el van portar a escriure sobre el seu pare.
Per exemple, hi ha un pas quan Pol Guasch parla sobre la idea que "parlar del suïcidi te n’allunya", mentre que mirar la mort permetes esquivar-la. Aquesta frase l’ha fet resonar per als que han sofert de pensaments similars en algun moment.
A més, Pol Guasch parla sobre la seva infància i com estava influït per una idea de "raons", quan era molt petit i encara no va entender el món. Hi ha moltes imatges que hi van, com aquella d’un racó, l’últim espai en què el fill podia amagar-se dels seus pares.
El llibre és fruit d'una mirada introspectiva que l'autor volia fer, seguint els passos del seu pare, mort als 44 anys. Pol Guasch el va trobar quan estava a trenta anys i li va deixar un lloc en la seva vida, mentre ell seguia explorant l'home. Aquestes dades la autora utilitza per escriptor una reflexió més profunda sobre la seva vida i les causes que el van portar a escriure sobre el seu pare.
Per exemple, hi ha un pas quan Pol Guasch parla sobre la idea que "parlar del suïcidi te n’allunya", mentre que mirar la mort permetes esquivar-la. Aquesta frase l’ha fet resonar per als que han sofert de pensaments similars en algun moment.
A més, Pol Guasch parla sobre la seva infància i com estava influït per una idea de "raons", quan era molt petit i encara no va entender el món. Hi ha moltes imatges que hi van, com aquella d’un racó, l’últim espai en què el fill podia amagar-se dels seus pares.