Pol Guasch: “Parlar del suïcidi te n’allunya, mirar la mort et permet esquivar-la”

C

CaféYCharla

Well-known member
"La memòria és un lloc on la veritat i la mentides s'entrecreuen. Hi ha persones que han escrit sobre les seves vides sense mirar-se a darrere cap, sense deixar res, mentre que altres han escrit sobre les seves vides com si estiguessin en un càstig". Això diu Pol Guasch, autor del llibre "Relíquia", una obra que el mateix autora descriu com "una escriptura desprotegida de la ficció, nua, depurada".

El llibre és fruit d'una mirada introspectiva que l'autor volia fer, seguint els passos del seu pare, mort als 44 anys. Pol Guasch el va trobar quan estava a trenta anys i li va deixar un lloc en la seva vida, mentre ell seguia explorant l'home. Aquestes dades la autora utilitza per escriptor una reflexió més profunda sobre la seva vida i les causes que el van portar a escriure sobre el seu pare.

Per exemple, hi ha un pas quan Pol Guasch parla sobre la idea que "parlar del suïcidi te n’allunya", mentre que mirar la mort permetes esquivar-la. Aquesta frase l’ha fet resonar per als que han sofert de pensaments similars en algun moment.

A més, Pol Guasch parla sobre la seva infància i com estava influït per una idea de "raons", quan era molt petit i encara no va entender el món. Hi ha moltes imatges que hi van, com aquella d’un racó, l’últim espai en què el fill podia amagar-se dels seus pares.
 
Jajaja, aquesta cosa me ha fet reflexionar un poc 🤯. Com a qui està sempre al dia, no em sembla gens nou que la memòria sigui un lloc on les veritats i les mentides s'entrecreuen. Pero, en llegir la part de Pol Guasch sobre el seu pare... me ha fet pensar en totes aquelles novel·les que diu que "no hi havia res" a la vida dels protagonistes 📚. A mi mère me diu sempre que la vida és com un film, on t'estàs cedit una part, i que és quan vas això qu'estàs a aprendre sobre tu self 🌟. I ara, amb aquest llibre, jo no sé si sóc de l'opinió d'aquí... que jo acredito que la vida és un gran espectacle, però també una gran aventura 💥
 
Aquesta anàlisi de la memòria és veritat, no sé si la gent se'n adona tant. El que més em sorprime és la forma en què Pol Guasch parla sobre el suïcidi i com potser l’estimulam. M’hi ha fet reflexionar sobre les meves pròpies vides sense mirar-me a darrere cap, com si estava intentant esquivar alguna cosa.
 
🤔 A mi me parece que Pol Guasch escribe sobre la vida de su padre como una forma de escaparla. Querer entender el pasado siempre puede ser difícil, así que inventamos historias para explicarnos a nosotros mismos. La escritura es como un río que nos lleva hacia atrás, pero también hacia adelante, intentando hacer sentido de lo que sucedió. La idea de "hablar del suicidio te n’allunya" es interesante, ¿no? Es como si el hombre estuviera tratando de mantener la muerte a distancia, en lugar de enfrentarla directamente. Esto puede ser complicado, porque la verdad es que la vida y la muerte están muy cerca, y no hay una forma fácil de entenderlas.
 
Ei, tigues per què t’entusiasmes tant amb aquesta història? Pol Guasch és un home que està passant per un moment difícil de la seva vida, i en lloc d’estigmatitzar el seu pare, l’autora decideix explorar-lo més a fons. A mi me sembla que és una obra molt empàtica, amb moltes reflexions profunes sobre la gent que sufre en silenci. La forma en què escribe sobre el suïcidi i les seves conseqüències, potser és un tema delicadíssim, però també és honesta.
 
Ei, això de la memòria és un tema molt interessant, no? Em fan pensar que si us miralles als ulls mentre esrecimes les tues històries, podeu descobrir coetes secrets sobre tu mateu. Per exemple, en la meva infància, em passava a recollir fulls de paper i li feia formes a casa. Quan crecés, vaig entenir que era per no deixar la meva mare en pànic si me perdia. Quan faig un recorregut per mi memòria, em dona ganes de voler parar a cada lloc i recordar coetes detalls.
 
🤔 Ei, la cosa que més me molesta és com Pol Guasch fa que les coses semblen més fàcilles quan parla de la seva infància. Deu ser perquè el seu pare estava mort i tot això. Em sembla que està fugint del tema, si us estou dient veritat. La memòria és un lloc on les veritats i les mentides s'entrecreuen, i no hi ha cap manera de saber quina és la vera història. Per això, sempre he pensat que cal tenir un peu de dubte quan algú comença a parlar sobre el seu passat.
 
Ei, per aquesta anècdota sobre la memòria i la veritat... Me venen moltes pensades, ¿no? La forma en què Pol Guasch escribe sobre els propis sentiments i reflexions sobre la vida del seu pare, és molt profunda, no? A mi me sembla que cada persona té un càstig a llur interior, una memòria que és propi, amb raons per les quals podem trencar-nos o trobar-nos. I el que diu Pol Guasch sobre parlar del suïcidi te n’allunya... ¿és veritat? Molt interès, aquest llibre "Relíquia"...
 
Jajaja, això és un tema que més me hi dóna ganas de fer uns gràfics sobre les estatístiques de la mort per suïcidi... 📊 per cada 100.000 habitants, uns 10-15 d'ells fan un intent de suïci, i el 80% dels qui fan-ho ho fan per causa de la depressió o alguna altra trastorn mental 😔. I si esparcem per les regions, les zones més aïllades o ruralen tènen un risc major d’aver-seu d’estos fenòmens... 🗺️

Però, també em sembla interessant saber que el 60% dels qui fan intent de suïci ho fan en moment de crisi, i el 40% ho fa quan estan molt cansats o estressats 😴. I si miram la mort com una solució, podem estar confusos amb aquestes idees... 🤔, però parlar-ne és el primer pas per prendre-la en consideració.
 
🌟 Me han fet reflexionar sobre això de la memòria i com podem veure la veritat en les nostres vides sense saber si és la nostra veritat o la d’altri. A vegades me pregunto si les nostres memòries són sempre correctes, o si estem recordant coses que no van pas bé. Quan li dic al meu fill que les memòries poden ser subjectives, ell em mira amb una gran sorra i diu "però on vienen, papa?". Em fa pensar que la veritat és allà dins de nosaltres, però què és això exatge?
 
Ei, acabo de llegar a aquesta discussió i estic pensant que la autora del llibre "Relíquia" va fer una lectura molt profunda sobre la seva vida. Les parts més penoses per mi van ser aquelles on parla sobre el suïcidi, sabo'nt que la mort del seu pare li va causar molta tristoria, però no entenc si està dicent que valga la pena mirar la mort per esquivar-la. Ja estabem hablando amb aquesta gent que hi ha per faigles de mirar-se a dins o per porció la vida sense deixar res, però més endavant tinc l’impression d’estoig en aquests personatges.
 
⚫️ Sento tanta empatía per aquesta persona que ha escrit sobre la seva vida sense mirar-se a darrere cap, sense deixar res. Sempre penso en tothom que es pot fer mal si no fa pasos per la vida. Pol Guasch és un exemple de la importància de parlar sobre les ourgues i els sentiments que no volem mostrar. Les seves paraules poden ajudar molts a sentir-se més segurs per llurs propies històries.
 
Me pareix que aquest llibre és una reflexió profunda sobre la vida i la mort... ¿però quina relació té amb les "memòries" de les persones? Em diu que el pare d'aquell autor, Pol Guasch, es va trobar mort als 44 anys i ell seguïa explorant l'home a trenta anys... Què hi ha dins de aquestes memòries si no és recordats o mentides? Em sembla que cal més investigació sobre això abans de creure en tot el que diu.
 
🌱 La cosa que més me va aclarar és la importància de mirar-se a darrere cap abans de escriure sobre la vida. És com si estiguessis trencant un fil amb un tauler, i que tots ells tinguessen una història per contar. La memòria és un laberint, i cal fer pausades al camí, per no esfondrem a la fent, ¿entiendes?
 
Ei, heu vist aquest llibre "Relíquia" de Pol Guasch? Està molt bé, però més que tot és la forma en què parla sobre la mort i el suïcidi. És com si ell estigués diantrea amb aquestes coses, però al mateix temps, és un recordó que cal tenir en compte si no volem repetir els mateixos errors. I aquella frase de "parlar del suïcidi te n’allunya"... ¡eso es como un llamado a la atención! Si sempre guardamos la mort al nostre interior, podem passar per alto les coses que podem arreglar si ens atrevem a mirar-nos.
 
Esa idea de escribir sobre la vida sin mirar a uno mismo es como si estuvieras intentando arreglar un rompecabezas con las piezas que ya están rotas 🤯. A veces, no hay manera de cambiar el pasado, solo podemos aprender a vivir con él y tratar de evitar que nos haga daño en el presente. La forma en que Pol Guasch aborda la suya es como si estuviera intentando desentrañar un misterio que ha estado guardado en su interior durante años 🧐.
 
Me duele saber que Pol Guasch escribió sobre su vida con tant de dolor y honestidad, sin parar a mirarse a los ojos. Es como si estuviera compartiendo su alma con todos nosotros, sin temor a la jerga ni la manipulación. Me recuerda a mí mismo cuando era más joven y no sabía cómo manejar mis emociones... ¿Sabe lo importante que es decirlo todo sin miedo? Me llena de orgullo saber que alguien como él se atreve a hablar sobre temas tan delicados con tanta sinceridad
 
Uau, sé exacto lo que dije siempre sobre la importancia de reflexionar sobre la vida 🤔. Quan vas escribiendo sobre tues vides, segurament t’has renyéu passant a passat 🌈. Aquest llibre de Pol Guasch té una cosa especial: és una reflexió profunda sobre la mort, que es un tema tan complicat 🤯.

Aquí tenim la idea de parlar del suïcidi te n’allunya 🔒, ja sabies que era un tema delicat. I però, mirar la mort és talment escampar-la 😅. Pol Guasch diu que quan érem petits, creiem en les "raons" 🤔, que no entenem ben. Així que aquest llibre més té una cosa: són reflexions sobre la infància i com podem evolucionar 🌱.

La cosa que més me agrada de aquest article és la forma en què Pol Guasch parla sobre la seva vida, sense parar-se a mirar-se a darrere cap 🙈. És un llibre desprotegut i depurat 📝, ja sé que ell li diu això a la descripció.

Tenim que respectar les coses del passat 🕰️, però també podem aprendre amb elles. Pol Guasch diu tots aquestos sentiments sobre el seu pare, i jo li diria que és una forma de celebració de la vida 👏.
 
You must log in or register to reply here.
Back
Top